La TACAR permet descartar o detectar patologies relacionades amb l’amiant. D’entre les no malignes, les més habituals són les plaques pleurals, amb o sense calcificacions, que són engrossiments locals de la pleura. De fet, són la manifestació més comuna de l’exposició a l’amiant i entre el 3% i el 14% de treballadors exposats les poden tenir, tot i que també poden produir-se per altres causes.

Aquestes plaques pleurals són sempre asimptomàtiques, no tenen repercussió sobre la funció respiratòria i no incrementen el risc de patir càncer. També es podran detectar altres lesions asimptomàtiques com les fibrosis pericardíaques localitzades, l’embassament pleural benigne o l’atelèctasi rodona.
L’amiant també pot causar l’asbestosi pulmonar, una malaltia respiratòria per afectació fibròtica del parènquima pulmonar, que provoca tos seca, dispnea (dificultat respiratòria) i, en funció del grau d’afectació, diferents nivells d’insuficiència respiratòria.

La TACAR també permet detectar nòduls pulmonars mínims, lesions rodones o ovalades que, en la meitat dels casos, corresponen a lesions benignes causades per infeccions o bé restes cicatricials, però que també poden ser malignes. Per tant, és la tècnica de diagnòstic per la imatge recomanada per la detecció inicial de neoplàsies relacionades amb l’amiant com són el mesotelioma (pleural, pericàrdic o peritoneal).