Des de l’any 2002 ja s’estaven fent revisions mèdiques al personal de Metro que, en el seu moment, es coneixia que podia haver estat en escenaris de potencial exposició a les fibres d’amiant. Aquestes revisions mèdiques seguien les indicacions de les autoritats sanitàries, tant pel que fa al personal en actiu com al personal passiu que s’ha anat jubilant al llarg d’aquests anys.

No ha estat fins recentment que s’ha constatat la presencia de materials amb continguts d’amiant a ubicacions desconegudes fins al moment actual. Aquesta situació ha fet absolutament necessari ampliar el nombre de persones susceptibles de fer-se revisions mèdiques específiques i, en aquest sentit, el 12 de novembre del 2018 es van iniciar el procés de reconeixements mèdics a tot el personal de Metro que, al llarg de la seva vida professional, hagi pogut estar en escenaris potencials de risc relacionats amb aquest material.

La realització d’aquestes revisions i el seu estudi mèdic mitjançant una tomografia axial computada d’alta resolució (TACAR), una tècnica de diagnòstic per la imatge més sensible que la radiografia de tòrax, permetrà diagnosticar lesions toràciques de manera precoç.

La TACAR permet descartar o detectar patologies relacionades amb l’amiant. D’entre les no malignes, les més habituals són les plaques pleurals, amb o sense calcificacions, que són engrossiments locals de la pleura. De fet, són la manifestació més comuna de l’exposició a l’amiant i entre el 3% i el 14% de treballadors exposats les poden tenir, tot i que també poden produir-se per altres causes.

Aquestes plaques pleurals són sempre asimptomàtiques, no tenen repercussió sobre la funció respiratòria i no incrementen el risc de patir càncer. També es podran detectar altres lesions asimptomàtiques com les fibrosis pericardíaques localitzades, l’embassament pleural benigne o l’atelèctasi rodona.

L’amiant també pot causar l’asbestosi pulmonar, una malaltia respiratòria per afectació fibròtica del parènquima pulmonar, que provoca tos seca, dispnea (dificultat respiratòria) i, en funció del grau d’afectació, diferents nivells d’insuficiència respiratòria.

La TACAR també permet detectar nòduls pulmonars mínims, lesions rodones o ovalades que, en la meitat dels casos, corresponen a lesions benignes causades per infeccions o bé restes cicatricials, però que també poden ser malignes. Per tant, és la tècnica de diagnòstic per la imatge recomanada per la detecció inicial de neoplàsies relacionades amb l’amiant com són el mesotelioma (pleural, pericàrdic o peritoneal).