Situació de l’amiant a la xarxa de metro de Barcelona

Los trabajadores expuestos al amianto presentan un riesgo de cáncer de pulmón cinco veces mayor al de los no expuestos y en el momento actual, el conocimiento científico nos indica que por agregación de riesgos el tabaco es el tóxico que se asocia con un factor supraaditivo incrementado hasta por cincuenta el riesgo, propio de cada factor por separado, de desarrollar un cáncer broncopulmonar.
La combinación de tabaco y asbesto también crea un riesgo mucho mayor para el desarrollo de mesotelioma y otros tipos de cánceres.
Los cigarrillos tienen muchas sustancias químicas nocivas que dañan los pulmones y se pueden considerar una de las principales causas de cáncer broncopulmonar y otros.

Las personas que fuman y han estado expuestos al asbesto también tienen mayor probabilidad de padecer EPOC que las personas que no han estado expuestas al amianto

El periodo es muy variable y se relaciona con el nivel de exposición, de tal manera que frente a exposiciones altas los daños pueden aparecer a los pocos años hasta la aparición de cáncer después de 20-40 años desde el inicio de la exposición.

Todo trabajador con antecedentes de exposición a amianto que cese la actividad con riesgo, cualquiera que sea la causa, se someterá a un examen de salud anual que constará de:

a) Historia laboral anterior: revisión y actualización.

b) Historia clínica: revisión y actualización, especialmente de hábito de consumo de tabaco y síntomas respiratorios.

c) Exploración clínica específica que incluye:
– Inspección con búsqueda concreta de acropaquias.
– Auscultación. Incluir búsqueda de crepitantes.

d) Estudio funcional respiratorio (espirometría)

e) Pruebas de diagnóstico por la imagen: radiología de tórax o TACAR para el diagnóstico de enfermedades derivadas de la exposición al amianto (periodicidad 1-3 años)e) Consejo sanitario antitabaco.

L’amiant és un material fibrós que és mecànicament sòlid i molt resistent a la calor i a l’atac dels productes químics. Es pot manipular formant teixits per reforçar el ciment i els plàstics.

Els minerals d’asbest, també anomenat amiant, tenen fibres llargues i resistents que es poden separar, són suficientment flexibles com per ser entrellaçades i, a més, resisteixen altes temperatures. A causa d’aquestes característiques especials, l’asbest s’ha fet servir en una gran varietat de productes manufacturats, principalment en materials de construcció (teules per al recobriment de teulades, rajoles i taulells, productes de paper i productes de ciment amb asbest), productes de fricció (embragatge d’automòbils, frens, components de la transmissió), matèries tèxtils termoresistents, pintures, volanderes, envasos, paqueteria i revestiments, equips de protecció individual, productes de vermiculita o de talc, etc.

L’amiant només és perillós si es fragmenta i les fibres que desprèn es transmeten per via aèria (en forma de pols d’amiant); si s’inhalen, aquestes fibres poden provocar malalties greus. Tot i això, aquestes malalties es presenten, rarament, entre les persones que no hi han estat exposades. L’amiant no provoca danys si no es manipula. Només és perillós si es talla, perfora o es fa malbé d’alguna altra manera.

A principis de la dècada del 2000 va començar a prohibir-se als països desenvolupats i el seu ús va quedar totalment prohibit a la Unió Europea des del 2005, encara que es continua utilitzant en alguns països en vies de desenvolupament. A Espanya es va prohibir la comercialització de l’amiant l’any 2001.

Els materials amb contingut d’amiant van ser àmpliament aplicats a Espanya durant força anys de la segona meitat del segle XX en el ram de la construcció, també a les infraestructures de transport.

Immediatament després de la prohibició, entre els anys 2001 i 2003, Metro de Barcelona va substituir, dels trens de les sèries 2000, 3000 i 4000, els components del sistema elèctric que se sabia que contenien amiant, amb les condicions adequades de prevenció i seguretat laboral.

TMB continua avançant en el tractament responsable i diligent de la problemàtica de l’amiant present a la xarxa de metro i està desenvolupant diferents línies de treball amb diferents empreses especialitzades per portar a terme amb la màxima rapidesa les tasques de detecció, anàlisi, retirada o neutralització dels elements afectats, a més de la formació i vigilància de la salut dels treballadors.

Amb aquest objectiu s’està fent un inventari exhaustiu d’aquests materials, tant a la xarxa de transport com a les dependències i als vehicles de tot tipus.

L’inventari complet serà el punt de partida d’un pla de desamiantació que caldrà desenvolupar els propers anys, en funció dels recursos disponibles. Entre els punts d’actuació preferent hi ha la retirada de les planxes de fibrociment (amiant no friable) de la coberta de l’estació de Verneda, que és farà l’any 2019.

S’ha detectat amiant en elements d’alguns trens.

  • A la pintura d’alguns trens de les sèries 3000 i 4000. Es tracta de pintura no friable i no s’hi pot accedir per alterar-la mentre el tren està en circulació, per tant, no representen cap risc per a la salut de les persones perquè no desprenen fibres, tal com ho posen de manifest els nombrosos mesuraments ambientals que s’han fet durant els darrers anys.
  • Pel que fa als components elèctrics, en la revisió a què s’estan sotmetent els trens de les sèries 2000, 3000 i 4000 s’han identificat peces amb algun contingut d’amiant a les caixes dels convertidors elèctrics auxiliars i en una placa aïllant situada a l’interior dels armaris de tèrmics. Aquesta última peça és present també als trens de la sèrie 2100, que formen part del material mòbil de la línia 4. Finalment, als trens de la sèrie 4000 s’ha identificat contingut d’amiant en volanderes aïllants, als armaris de la central anunciadora d’estacions. En tots els casos són materials que no desprenen fibres o estan fora de l’abast dels usuaris i treballadors d’operació, però s’estan senyalitzant perquè no és manipulin en les actuacions de manteniment.

L’absència de risc per a les persones ha estat confirmada amb nous mesuraments ambientals a les cabines de conducció dels trens, que han donat resultats negatius.

En el moment actual, els nombrosos mesuraments ambientals que s’han fet al llarg dels anys (als tallers, fossars, aire condicionat, túnels, cabines de tren, cotxes…) sempre han donat valors per sota dels límits marcats per la normativa ambiental que és més exigent que la laboral. D’altra banda, els cotxes afectats s’estan marcant perquè no s’hi faci cap actuació de manteniment que pugui alterar l’estat de la pintura i provocar l’emissió de fibres, sense les precaucions adequades.

La determinació de la Direcció de TMB és donar prioritat a la seguretat del personal, per tant, hi ha la possibilitat que alguns trens deixin de prestar servei temporalment si es necessita més temps i hi han d’intervenir especialistes externs per a determinades operacions de reparació.

Des de l’any 2002 ja s’estaven fent revisions mèdiques al personal de Metro que, en el seu moment, es coneixia que podia haver estat en escenaris de potencial exposició a les fibres d’amiant. Aquestes revisions mèdiques seguien les indicacions de les autoritats sanitàries, tant pel que fa al personal en actiu com al personal passiu que s’ha anat jubilant al llarg d’aquests anys.

No ha estat fins recentment que s’ha constatat la presencia de materials amb continguts d’amiant a ubicacions desconegudes fins al moment actual. Aquesta situació ha fet absolutament necessari ampliar el nombre de persones susceptibles de fer-se revisions mèdiques específiques i, en aquest sentit, el 12 de novembre del 2018 es van iniciar el procés de reconeixements mèdics a tot el personal de Metro que, al llarg de la seva vida professional, hagi pogut estar en escenaris potencials de risc relacionats amb aquest material.

La realització d’aquestes revisions i el seu estudi mèdic mitjançant una tomografia axial computada d’alta resolució (TACAR), una tècnica de diagnòstic per la imatge més sensible que la radiografia de tòrax, permetrà diagnosticar lesions toràciques de manera precoç.

La TACAR permet descartar o detectar patologies relacionades amb l’amiant. D’entre les no malignes, les més habituals són les plaques pleurals, amb o sense calcificacions, que són engrossiments locals de la pleura. De fet, són la manifestació més comuna de l’exposició a l’amiant i entre el 3% i el 14% de treballadors exposats les poden tenir, tot i que també poden produir-se per altres causes.

Aquestes plaques pleurals són sempre asimptomàtiques, no tenen repercussió sobre la funció respiratòria i no incrementen el risc de patir càncer. També es podran detectar altres lesions asimptomàtiques com les fibrosis pericardíaques localitzades, l’embassament pleural benigne o l’atelèctasi rodona.

L’amiant també pot causar l’asbestosi pulmonar, una malaltia respiratòria per afectació fibròtica del parènquima pulmonar, que provoca tos seca, dispnea (dificultat respiratòria) i, en funció del grau d’afectació, diferents nivells d’insuficiència respiratòria.

La TACAR també permet detectar nòduls pulmonars mínims, lesions rodones o ovalades que, en la meitat dels casos, corresponen a lesions benignes causades per infeccions o bé restes cicatricials, però que també poden ser malignes. Per tant, és la tècnica de diagnòstic per la imatge recomanada per la detecció inicial de neoplàsies relacionades amb l’amiant com són el mesotelioma (pleural, pericàrdic o peritoneal).

Pel que respecta al personal jubilat a temps parcial, a tots els efectes es considera personal actiu i, per tant, susceptible de realitzar-li aquest reconeixement mèdic en les mateixes condicions referides anteriorment.

Al personal passiu que en el moment actual és baixa d’empresa per qualsevol motiu (jubilació, excedència, incapacitat permanent, pagament directe, etc.) i que estigui inclòs en el grup de treballadors potencialment exposats, el servei de prevenció els remetrà una carta certificada informativa perquè, tal com preveu la normativa vigent, puguin posar en coneixement del sistema públic de salut la seva potencial exposició a materials amb amiant (“MCA”, sigles en castellà), i, d’aquesta manera, puguin tenir-los en consideració per entrar en el programa de vigilància postocupacional tal com consta al RD 396/2006.

TMB aplica estrictament les normatives sobre prevenció de riscos laborals, també pel que fa a les garanties de seguretat dels treballadors subcontractats a partir de l’aplicació del RD del 2004 en matèria de coordinació d’activitats empresarials.

TMB ha fet i continua fent mesuraments de mostres d’aire en tot tipus d’espais i vehicles, amb resultats sempre negatius pel que fa a possibles escenaris d’exposició al risc d’amiant. Per tant, les condicions ambientals de la xarxa són segures per als treballadors i els usuaris.

Resol els teus dubtes!

Títol de la pregunta:

Autor: