Salut

Asbestosi i altres entitats clíniques relacionades amb l’asbest

El Terme “asbest” o “amiant”, engloba un seguit de materials que es caracteritzen per ser fibrosos i resistents a temperatures elevades i productes químics.
Es divideixen en dos grups:

  • serpentins: crisotil; les seves fibres són corbes.
  • amfíboles: amosita, crocidolita, antofil·lita, tremolita i actinolita; els seves fibres són rectes.

Exposició

L’exposició a fibres d’amiant es produeix principalment a través de la via respiratòria i, en conseqüència, les persones estaran exposades o són susceptibles d’estar-ho, quan hi hagi fibres d’amiant en suspensió en l’aire.
La comercialització i ús de l’amiant com matèria primera s’ha anat limitant progressivament fins a la seva total prohibició (Ordre de 7 de desembre de 2001), pel que en el moment actual l’amiant només es pot trobar en els materials i productes de la composició forma part, que van ser fabricats amb anterioritat.
L’origen més probable de les exposicions a amiant pot ser:

  • Materials amb amiant, d’ara endavant MCA, que es trobin com a elements en ús en els equips, maquinària, instal·lacions, etc.
  • MCA emprats en la construcció dels propis locals o espais en què estiguin situats els llocs de treball.
  • Residus dels materials anteriors.

Font: GUIA TECNICA PARA LA EVALUACIÓN Y PREVENCIÓN DE LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN al AMIANTO (Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. ISBN: 978-84-7425-761-8).

Formes de presentació

L’asbestosi està causada per la inhalació de fibres d’asbest (també conegut com amiant), la qual cosa sol donar-se en entorns laborals que hagin requerit la seva manipulació intensa o continuada, afavorint la seva bioacumulació en l’organisme, que és incapaç d’expulsar-les. Així s’origina una intoxicació sense reactivitat química però amb agressió mecànica, en ser unes fibres diminutes però resistents que produeixen una erosió abrasiva al teixit pulmonar, minvant la capacitat respiratòria i d’esforç.
D’aquesta manera podem trobar manifestacions pleurals, pulmonars, o ambdues.

Manifestacions pleurals:

 

  • Plaques pleurals: es la forma més freqüent d’afectació pleuropulmonar relacionada amb l’asbest. Son focus ben definits, blancs perlats de teixit fibrós acel·lular amb gruixos de 2-5 mm i una extensió fins a 10 cm. Es localitzen típicament a la pleura parietal que recobreix les costelles i a les cúpules diafragmàtiques. Quasi sempre son bilaterals.
  • Fibrosi pleural difusa: Algunes persones presenten engrossiment pleural més difós, que pot ser progressiu i pot a associar-se a símptomes i alteracions radiològiques i funcionals. Acostuma a afectar a ambdues pleures i acostuma a acompanyar-se d’adherències interpleures. No es coneix si la seva patogènia es diferent a la de les plaques pleurals parietals o be es una extensió d’aquestes. La presencia de cèl·lules inflamatòries suggereix la possibilitat d’una patologia immunològica.
  • Vessament pleural: En ocasions les persones amb història d’exposició a l’asbest presenten vessament pleural. L’anàlisi histològic d’aquestes pleures mostra fibrosi i signes d’inflamació crònica inespecífica i encara que també es pot trobar hiperplàsia mesotelial es diferent a la del Mesotelioma.
  • Mesotelioma pleural: Es la neoplàsia pleural més freqüent associada amb l’exposició a l’asbest. La seva incidència es baixa (<1/105) encara que esta augmentant a tot el mon i s’espera que continuï fent-t’ho durant els propers anys com a resultat de l’ampli ús de l’asbest fins la dècada de 1970.
    Es tracta d’un tumor molt agressiu i amb una baixa taxa de supervivència. La majoria de casos son el resultat de l’exposició a l’asbest a qualsevol de les seves fibres però les més llargues (>4 micres) i fines (< 0,25 micres) com les de la crocidolita son les més estables al teixit pulmonar i per tant les més perilloses.
    El temps de latència entre l’exposició i l’aparició del mesotelioma es molt perllongat i por ser superior als 30-40 anys.

Manifestacions pulmonars:

 

  • Asbestosis: Es una pneumoconiosis que es caracteritza per una fibrosis intersticial difusa secundaria a la inhalació de fibres d’asbest. La fibrosi acostuma a ser més pronunciada a las regions subpleurals dels lòbuls inferiors i varia des de un engrossiment de l’interstici fins l’aparició d’un pulmó anomenat en castellà “panal de abeja”. Es freqüent la associació amb una fibrosis de la seva pleura visceral adjacent i adherències de la pleura parietal. Els cossos d’asbest acostumen a identificar-se fàcilment en el estudi histològic del teixit pulmonar i la relació dosi resposta es menys important que en altres pneumoconiosis.
  • Atelèctasi rodona: Consisteix en un focus esfèric de parènquima col·lapsat a la perifèria del pulmó i la pleura que es troba sobre la lesió es fibròtica i presenta una o mes invaginacions cap el parènquima pulmonar adjacent, de 1 mm a 3 cm de longitud. No es una manifestació exclusiva d’asbestosi
  • Carcinoma pulmonar: Es una neoplàsia molt freqüent a la nostre societat i pel seu desenvolupament es necessària la interacció entre factors endògens, bàsicament genètics, i agents exògens. L’agent exogen responsable de la majoria de casos es el fum del tabac. L’exposició laboral a fibres d’asbest també es un factor exogen que augmenta el risc de patir aquest tipus de càncer i en presencia d’asbestosi, el risc es encara major (Risc relatiu de 2 en exposats sense asbestosis i de 5,91 en exposats amb asbestosis).
    També esta clarament demostrat l’efecte sinèrgic amb el tabac i el risc de patir aquest tipus de càncer, que es multiplicatiu en unes quatre vegades respecte a la no exposició conjunta amb el fum del tabac.

Manifestacions clíniques:

 

  • La majoria de persones amb malalties associades a l’asbest poden estar asimptomàtiques durant 20-30 anys desprès de l’exposició. D’aquí la importància de fer vigilància mèdica amb revisions periòdiques per detectar possibles danys de forma precoç.
    Els símptomes poden començar amb un dolor pleurític i existeix un vessament pleural i dispnea (ofec) progressiu associat a fibrosi intersticial. També pot haver-hi tos seca persistent o productiva amb esput purulent.
    A les proves de funcionalitat pulmonar apareix un patró restrictiu amb disminució del grau de la capacitat pulmonar i que en pacients fumadors pot estar agreujat amb patró obstructiu.

Revisions mèdiques

Des de l’any 2002 ja s’estaven fent revisions mèdiques al personal de metro que, en el seu moment, es coneixia que podien haver estat en escenaris de potencial exposició a les fibres d’amiant.

Aquestes revisions mèdiques seguien les indicacions de les Autoritats Sanitàries (veure documents adjunts) tant pel que fa al personal en actiu com al personal passiu que s’ha anat jubilant al llarg d’aquesta anys.

No ha estat fins recentment que s’ha constatat la presencia de materials amb continguts d’amiant a ubicacions desconegudes fins el moment actual. Aquesta situació a fet, absolutament necessari, ampliar el número de persones susceptibles de fer-se revisions mèdiques específiques i en aquest sentit, el 12/11/2018 es van iniciar el procés de reconeixements mèdics a tot el personal de metro que al llarg de la seva vida professional hagin pogut estar en escenaris potencials de risc relacionats amb l’aparició d’aquest MCA.

En aquesta situació, tot i que les indicacions dels protocols oficials recomanen la radiologia de tòrax com a primera prova de diagnòstic per la imatge per la seva mínima capacitat de irradiació, tal i com s’ha esta fent fins ara, en aquest ocasió i tenint en compte que avui en dia l’excés d’irradiació d’una tomografia axial computeritzada d’alta resolució (TACAR) tenint en compte que es una tècnica de diagnòstic per la imatge més sensible respecte a la radiologia convencional i que l’excés de irradiació es assumible, s’ha considerat oportú oferir aquesta prova com a primera opció.

La realització d’aquest TACAR ens permet descartar patologies relacionades amb l’aminat o, al contrari, detectar troballes patològiques relacionades amb aquestes fibres.

Durant aquest procés de vigilància específica per l’exposició a l’amiant es previsible, donat el número de persones que realitzaran aquesta prova, que es detectin troballes ocasionals com altres malalties respiratòries, cardiovasculars, tiroides, renals o d’altres no relacionades amb l’exposició a les fibres d’asbest.

A mesura que es detectin mitjançant el TACAR imatges sospitoses de malalties, les persones afectades, tindran prioritat per ser convocades a la Unitat Sanitaria del servei de prevenció (USSP) per tal de fer la segona fase de la vigilància.

En el cas de detectar patologies relacionades amb l’exposició a l’asbest, la mateixa USSP comunicarà a la persona afectada per tal d’iniciar l’estudi confirmatori, o no, a un servei de pneumologia amb experiència acredita per aquest tipus de danys i si es confirma que es tracta d’asbestosi, fibrosi pleural difusa amb restricció respiratòria, fibrosi del pericardíac difusa amb insuficiència cardíaca, neoplàsia maligna de bronqui i pulmó, mesotelioma o càncer de laringe causades per l’amiant, es notificarà com a malaltia professional tal i com preveu el Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre, por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecen criterios para su notificación y registro.

En el cas que aquestes troballes no estiguin relacionades amb l’exposició a la aminat i es tracten d’altres tipus de trastorns de característiques comuns, no laborals, s’informarà a la persona per tal, si així ho desitja, ho posi en coneixement del seu metge de família.

A final de desembre es preveu que s’hauran fet quasi la totalitat dels mes de sis cents reconeixements mèdics previstos i posteriorment, durant els propers mesos, una vegada s’hagin visitat totes les persones a las que se lis hagi trobat anomalies, s’aniran citant a tota la resta per tal de notificar-li la normalitat de les proves realitzades i donar-li el consell mèdic de la conveniència, o no, de mantenir-se en el programa de vigilància.

Finalment i tal com preveu la normativa, es notificaran, mitjançant la fitxa prevista a l’efecte pel propi Departament, els resultats al Departament de Salut de Generalitat de Catalunya.